BREU RESÚM DE LA HISTÒRIA DE LA SECCIÓ D'ATLETISME
Malgrat que la data de fundació de la secció es perd en la “nebulosa dels temps”, ja que durant molts anys els atletes s'inscrivien a la Federació i a les competicions com “Club Universitari”, o “Universitat de Barcelona”, la data oficial de la seva creació va ser durant la temporada 1952-53, i per aprofitar-lo es va considerar desprès com una “re-fundació” de tot el club per tal de donar-li un caire oficial al que s'estava fent fins el moment, és a dir, que cada secció funcionava i competia pel seu compte, cosa que tot sigui dit, encara passa.
En el cas de l'atletisme, la idea va sorgir del Sr. Josep Barrachina, que al mateix temps va ser president, entrenador i atleta durant aquesta època que es pot qualificar d'heroica.
Durant el debut a la lliga catalana, el club va assolir una sèrie ininterrompuda de derrotes que el van situar al final de la classificació, però que no van causar cap tipus de desànim entre els esforçats “atletes-directius-entrenadors” de l'època, els quals organitzaven una recollida de tots els practicants per Barcelona, per a traslladar-los a Montjuïc que és on entrenaven, i es reunien al Bar Versalles de la Plaça Universitat per tal d'organitzar-se, la qual cosa tampoc no resultava gaire difícil tenint en compte que la secció no arribava a tenir 10 atletes.
L'any següent la cosa ja va anar millor, amb l'equip pujant de categoria i, a nivell individual, assolint una sèrie de victòries que van reforçar molt la moral. Malauradament això no va durar gaire temps i l'any 1955 la secció resta pràcticament dissolta.
No va ser fins el 1957-58 que, aprofitant que s'havien construït les Pistes Universitàries es va tornar a refer l'equip, ara sí, amb el recolzament de la Universitat de Barcelona, reclutant els atletes mitjançant anuncis a les Facultats i a la premsa. Els entrenaments passen a fer-se al gimnàs de la Escola Industrial entre setmana, i els diumenges a la Zona Universitària , amb un balanç força esperançador.
La dissolució del Club Atletisme Stadium, amb la incorporació dels seus atletes durant l'any 1960 va suposar un increment substancial de les possibilitats del club, però va ser la incorporació de les noies del C. D. Hispano Francés al 1962 la que va permetre la formació de una secció femenina i conseqüentment l'augment dels “al·licients” per a la pràctica de l'atletisme.
A tret d'anècdota, podem apuntar el que passava amb els equipaments. Els atletes, en un principi no rebien una samarreta, sinó que la samarreta la posaven ells. El que se'ls donava era la “U”. De vegades era blanca per a posar en una samarreta vermella, i d'altres vegades era vermella per a posar en una samarreta blanca. Quan les coses van “millorar” i es van donar als atletes samarretes amb la “U” incorporada van haver-hi problemes de rentat. La “U” destenyia i les samarretes acabaven essent de color rosa. Ara bé, hi ha coses que no canvien i, hores d'ara, la gent continua queixant-se dels equipaments, encara que per altres motius.
Donada l'especial idiosincràsia d'aquest club, al qual la gent gaudeix del present, com si la lliga d'aquest any fos l'única lliga, cada competició l'única competició i només es fan concessions al temps quan es planifica la següent temporada, és molt difícil seguir la pista de tots els que han passat durant aquest 50 anys de vida i ens han dedicat el seu temps, esforç, treball i sobre tot il·lusió.
En qualsevol cas, hem de destacar que al nostre club s'han format atletes de gran categoria, alguns d'ells olímpics, com l'Antoni Corgos, en Carles Sala o la Teresa Rioné , així com molts Campions d'Espanya i de Catalunya. Tants que ara mateix no ens atrevim a dir els noms per por a deixar-nos algú. Més endavant farem una història exhaustiva del club i la penjarem en aquestes pàgines, amb l'esperança de no cometre cap injustícia d'aquest tipus. De moment us haureu de conformar amb aquest breu repàs de la nostra història, en la qual han hagut temps molt bons i d'altres de molt difícils, però que continua i ben mirat, això és el més important.